Cronograma d’una presa de terra

18:30 – Sortim de Goiânia en cotxe.

19:40 – El cotxe s’atura davant d’un concessionari Hyundai.

19:50 – Arriba una moto. La seguim. Ens porta a una casa del moviment.

21:00 – Comença a arribar gent, homes sobretot, amb equipatge, matalassos. Entre ells arriben alguns dels coordinadors del moviment. Parlem de l’estratègia i el funcionament de l’operació, estudiem els passos a seguir durant aquesta matinada.

22:00 – Aécio Neves fa discursos populistes dins l’espai de propaganda electoral de la Globo. Arròs, fesols i pollastre per a tothom. I esperar la nit avançar.

00:15 – Surt el primer comboi. Ja hi ha un grup – uns 60 homes preparats – a l’àrea d’interès des de fa dos dies, controlant i vigilant la línia de front. Avui tenen una funció afilada: aturar la possible acció de pistolers contractats per l’amo de la finca per poder així garantir la nostra; ocupar la terra.

00:30 – Ens aturem enmig de l’autovia, en un racó fosc del marge de la carretera. Hi ha dos cotxes més estacionats. Intercanvi d’informació amb altres dirigents del moviment. Fum i silenci en la negra nit. Petits cercles de conversa, explícita privacitat, atenció, alerta permanent.

01:00 – En marxa.

01:30 – Arribem a la ciutat més propera a la zona d’interès. Són festes populars; pot ser un factor a favor o en contra. Canvis de posició interna al cotxe per aparentar una altra circumstància: dona i home al davant. “Toca esperar”, “El primer contratemps pot ser la policia, el segon serà la seguretat privada, i informal, de la propietària. Tots armats, uns amb més voluntat de fer servir el revòlver que altres, però nosaltres també estem preparats.” La gola s’expressa. “Si tot surt com ha de sortir nosaltres no ensopegarem amb ells, el grup específic està a punt per obrir-nos pas i facilitar l’ocupació.”

01:40 – Divisió d’unitats, cada u amb la seva funció. Un petit recorregut per la ciutat, anàlisi de la situació. Ens aturem en un tímid carrer, apaga motor, llums. Deixem passar uns deu minuts, o potser en són trenta; una nova dimensió s’apodera de la percepció del temps. Arrenca el motor de nou, avancem lentament. Observació escrupolosa, cada moviment és estratègic, cada moment decisiu. Parem uns vint (?) minuts més en un altre carrer. Certa emoció en la conversa, bellugadisses nervioses de peus, qüestions d’incerta resposta, preguntes seguides de silencis. Trucades, missatges. “Quina és la situació?”, “Aquí tot bé de moment, els autobusos arribaran?”, “On és el teu comboi?”, “La policia de carreteres ha bloquejat la sortida del punt de partida, no podem procedir per ara …”, “Han revisat un parell de cotxes, no han trobat res”…

02:20 – Llums vermelles i blaves al final del carrer. “Apagueu els llums, apagueu els llums! Per l’amor de Déu!” Accelera el batec dels quatre cors que seuen al vehicle. Accelera el cotxe patrulla. Tot pot acabar. La nit pot quedar en res. Passa. Respirem.

02:30 – És l’hora. Mòbils cremant. Converses en codi. Comença l’operació.

02:35 – “He travessat el pont petit, passem al pla B, recordes?”… “Ja estic al camí de terra, quant trigareu?… “Ta, els autobusos no passaran pel petit, vaig a comprovar la situació de l’entrada principal”.

02:40 – “Comunica-ho a tothom, acaben de passar cinc cotxes patrulla de Policia Militar en direcció a la zona d’interès, però el pont ha quedat alliberat, pots enviar a la gent cap aquí.” To de veu cada vegada més alt. Cada moviment vinculat al següent, tensió. Som rates buscant un cau ja tapat? Ens estan observant des del nostre objectiu rient i fumant un cigarret? “Segurament ens esperen més endavant, o potser van directament a protegir la seu.”

02:50 – “Vine pel pont principal, el travesses, jo sóc al primer carrer a la dreta.”

02:55 – “Ei, on sou?”

03:00 – Comença la desfilada.

03:05 – Primer comboi: tres o quatre cotxes davant d’un autobús que amb l’emoció sembla gegant. Impossible veure què més hi ha darrere. Pels cantons, omnipresents, uns vuit o deu motoristes. Motors agressius. Avancen i retrocedeixen. El gas desprèn una olor emocionant.  “No us avanceu tot sols, us podrien arrestar més endavant!”, des de la finestra del cotxe. La fosca nit mai havia tingut tanta personalitat, i està del nostre cantó.

03:15 – El camí de terra fa pujada durant alguns quilòmetres, “Mare de déu, mireu enrere!”; Deu haver-hi 50, no, 100 vehicles avançant en fila. Seguim pujant per la carretera. Girant-te de nou cap enrere: deuen ser 200, no 300 cotxes. S’eleva una mica més. “Gent, darrere nostre deu haver-hi al voltant de 600 màquines que avancen a una!” Un perfecte fil de llums d’almenys un quilòmetre de llarg, més gruixut en alguns trams on hi ha uns cinc autobusos seguits. La línia no acaba. Fa més de quinze minuts  que avancem i encara es poden albirar cotxes passant pel pont d’accés principal.

03:20 – Adrenalina revolucionària. És la desfilada del poder popular. Milers de persones. Milers de treballadors i treballadores sense terra.

03:30 – Encara trucades, “El teu comboi ha arribat a la ciutat ja?”, “D’acord, frenaré una mica perquè pugueu arribar al cul de la filera. Tots junts, sí”.

03:40 – Glups. Llums estàtiques en la distància al mig de la carretera. Vermell i blau. Seguim. Ens hi aproximem.

03:45 – Els cinc cotxes patrulla que han passat abans i un parell de cotxes privats més. Forces d’ordre pública i propietat privada, juntes barrant-nos el pas. Ens aturem. Domino, un darrere l’altre. I ara què? “Baixem, intentem negociar.” Entre deu i quinze policies i dos homes desuniformats. Amb armilla antibales. Tots ells d’una banda.

03.50 – Es crea ràpidament, a l’altra banda, la línia d’apoderament popular. S’uneixen poc a poc entre 150 i 200 persones provinents dels vehicles més propers a l’inici de la desfilada, ara parada. Van acostant-se a la línia de desafiament. Homes, dones i nens. Reafirmats, sense cap temor. Comentaris despectius, provocacions. Un s’encén un cigarret, l’altre xerra amb la companya. Un nen plora als braços de la seva mare. Finalment la PM es pronuncia, a 15 metres de distància, “Qui és el líder aquí?”; “Aquí no hi ha líders!” diverses veus. “Hem de parlar amb una persona de vostès, que una persona s’aproximi aquí”. Dividir; afeblir. “Podeu parlar amb tothom, estem aquí tots junts.” Indecisió i confusió, converses internes a cada bàndol.

03:55 – Els dos senyors d’armilla a prova de bales creuen la línia de desafiament i s’aproximen finalment als representants del poble. Ells representen la propietat, la finca, salvaguardats per l’autoritat. Arreglats, alts i esvelts. Blancs. Creant contrast. Capital contra prole. Prole contra capital. Ni un pas enrere, tothom ferm i fort, esperant el pròxim moviment.

Algú de vosaltres pot venir a parlar amb nosaltres? – L’home de l’esquerra, educat, temerari.

– Amb tots nosaltres pots parlar! – Veus col·lectives d’entre el poble.

No sé quina és la seva intenció, si només volen passar o què…

– Sí, això mateix!

Estem aquí amb un document emès pel jutge d’aquest estat, sol·licitant que vostès no envaeixen l’àrea. No sé si és això el que vostès vénen a fer, no estic dient que sigui això, però sembla que volen passar… – trobant dificultats per justificar la seva presència i la seva intervenció.

– Sí, exacte.

Però hi ha aquest document en el qual el jutge va dir que la terra no pot ser ocupada, fins i tot perquè és productiva, tota és productiva, tenim ramaderia, plantacions… No sé quina és la informació que vostès tenen, si la terra és o no és… 

– Com saps si la terra és productiva? Ni tan sols sabeu si anem cap allà! – Veus desordenades.

Llavors, cap on aneu? 

– Miri, per intentar-nos entendre: nosaltres passarem per aquí, agafarem la 060 i ens n’anem cap a Brasília. Primer error: vostès són funcionaris d’una propietat privada, per què esteu bloquejant la carretera? – Una veu, un missatge, clar i sintètic. Clau.

No estem bloquejant la carretera.– Intenta afegir alguna cosa a continuació, però no ho aconsegueix.

Molt bé, llavors podem passar, no és això?!

Sí… – Intenta pronunciar qualsevol altra cosa, però el poble ja gira les esquenes als representants del capital.

– Aleshores en marxa!!

– Sí gent, som-hi! – Càntics de la lluita per la terra. Excitació col·lectiva. “Vinga!”

04:30 – La desfilada marxa triomfal pel camí de terra, arribant a la meta final. Encara trucades, “el teu comboi encara està al punt de partida?”, “Avança, no hi ha problema”, “Hem passat el bloqueig de la PM, ens estem movent! Una mica més i la Reforma Agrària!! “. Somriures, crits des de la finestra dels vehicles. Tots som un, avançant. Som el poder del poble donant un cop de puny sobre la taula. Prenent la terra deshumanitzada, travessant el latifundi. Si fóssim rates, som moltes rates. Si el cau estigués tapat, l’obrirem, el farem explotar. Satisfacció al pit, satisfacció al cor. Però satisfacció prudent encara.

05:00 – El cap de la llarga serp arriba a la tanca en qüestió. “Una eina, una eina!”. Alguns ja baixen dels cotxes, peu a la terra. Espatlles empenyent la tanca, gent que passa a través dels filferros, entrant a la terra promesa. A la terra presa. Arriba una eina. Cop rere cop, estrident. I trenca el cadenat, i crits i corredisses. “Ràpid, ràpid, obriu la tanca i a dins, a dins, a dins!

06:00 – Encara entren cotxes.

“És un principi no? Pot ser una nova vida, la victòria de cada un de nosaltres que creiem en aquest futur, que creiem en la nostra lluita”.

“Jo sóc un Sense Terra, i ara vull cridar que m’enterrin aquí, en aquesta terra!”

“Com serà a partir de demà? Quan arribi l’alba haurem de veure com serà la terra aquí, si hi haurà aigua, com serà la reacció del conegut amo d’aquestes terres en veure tot aquest grapat de persones aquí…!

“Jo crec que aquesta és una manera de prendre terra de qui en té un munt i dividir-la per igual, per aquelles persones que no han tingut les mateixes oportunitats. I estan dient que són 2.000 famílies, però és molt probable que en siguin moltes més!”

“Això d’aquí és una lluita social que a mi em sembla molt bonica, i és que bàsicament l’MST és casa meva.”

 

La notícia a La Directa, de 09/09/2014.

Advertisements
This entry was posted in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s