Reforma Agrària o Revolució Agrària

La història es repeteix, a molts països, en diversos episodis:

Quan el poder popular amenaça, quan el poble s’organitza, quan existeix un projecte ferm alternatiu al del sistema dominant, de cooperació, igualitari i representatiu. En concret, quan s’aproxima una proposta de reforma agrària palpable. Quan l'”esquerra”, per un cop, deixa de costat algunes diferències i s’uneix en un front popular. Quan existeixen manifestacions de solidaritat i generositat, quan la unitat simbòlica és el col.lectiu, la comunitat, i no l’individu, quan germans i germanes s’adonen que l’un per l’altre no necessiten del patró. Quan els béns deixen de ser mercaderies per recuperar el seu valor útil.

És en aquestes circumstàncies de tranformació social que aquells que posseeixen els mitjans de producció, el poder militar, financer, l’elit, marquen un límit, quan el sistema ataca, atemorit.

Tant a Espanya com al Brasil, quan el poder començava a canviar de mans, les consciències dels treballadors i les treballadores despertaven i els motors d’una potencial revolució estaven calents, arribà el cop d’estat. 1936, 1964, moments en que la màscara cau, per mostrar les urpes i els mecanismes de control, normalment camuflats en el qüotidià. Episodis que obren pas a dictadures que no han acabat. 1975 i 1985, impassos dels sistemes autoritaris, camuflar de nou l’estructura repressiva degut a pressió internacional (externa) i popular (interna); canvis de màscara.

De nou, un canvi real passa per la terra. Ara bé, caminar cap a la Reforma Agrària, a través de negociació i diàleg amb les institucions, o cap a la Revolució Agrària, a través del conflicte i la ruptura amb el sistema?

Advertisements
This entry was posted in Uncategorized and tagged , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

2 Responses to Reforma Agrària o Revolució Agrària

  1. Si les institucions són “institucionals”, és a dir, no una simple corretja de transmissió de les consignes dels poderosos, potser val la pena arribar-hi a acords, que si s’aconsegueixen podran tenir més possibilitats de consolidar. Si, al contrari, les institucions ténen amo, aleshores potser no quedi més alternativa que el conflicte. però cal no ser innocent i pensar que en els conflictes contra els poderosos ens hi hem de presentar amb algun as a la ma, sinó més val un replegament tàctic a temps abans que una dolorosa derrota en tota regla.

  2. Laura says:

    bon escrit berta, ben clar.
    dona, si m’haig de posicionar, em ve al cap allò que es diu de que la llibertat no es negocia

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s